Tradicionalment esta
última setmana del curs és la més esperada per totes i tots. I la vivim amb una
mescla de sensacions: agradables per seguir creixent, avançant i aprenent, i de
tristor pels moments viscuts i records que deixem enrere i no tornaran, però
que ens endurem i viuran per sempre al nostre cor.
Ja no és moment de
treballar, la feina, per a bé o per a mal, està feta. Tocaria conviure, jugar,
disfrutar, fer activitats lúdiques, anar d’excursió, banyar-nos a les piscines...
I fer balanç: donar gràcies per tant, i tractar de conscienciar-nos per canviar
allò que està al nostre abast.
La meua proposta és que
esta setmana es note un canvi, que les obligacions siguen menors, o siguen
diferents. Això no significa no fer res, sempre hi ha temps per a llegir,
xarrar, contar anècdotes o inventar jocs. Us anime a compartir tot allò que feu
o tingueu a la ment, allò que recordeu, amb una breu narració, i deixar
constància així, i testimoni escrit d’este moment històric viscut i allò que
ens ha suposat. Endreçar la casa, eixir al Sol a passejar, vore una pel·li... Qualsevol
moment és ideal i una bona oportunitat per a compartir-lo en família, i parlar
d’ell, i de l’aprenentatge que ens pot aportar a diferents nivells. No tot és
acadèmic.
Seguiu tenint al vostre abast tots els recursos compartits, especialment tots els enllaços d'este Blog, on trobareu moltes activitats lúdiques, ideals per a estos dies i els moments d'avorriment de vacances.
La meua idea és no posar
deures durant vacances però, això no significa abandonar l’assignatura. Sempre
us recomane contacte amb la llengua: oral, repàs del que us quede, vídeos,
jocs, lectura...
Espere estigueu tots i totes molt bé de salut, i tans sols dir-vos que us trobe molt a faltar!
No puc acomiadar estes
línies i este curs sense donar-vos les gràcies. Un GRÀCIES enorme i gegant, ja
que cada família, a cada casa, ha seguit, segons les seues possibilitats,
l’aprenentatge a distància amb el fum de canvis i l’augment de tasques i
responsabilitats que això ha suposat. Els vostres fills i filles, els pares i
mares i altres familiars haveu fet possible que l’escola (almenys la instrucció
en continguts) no es detinguera i fora possible durant estos mesos, molts més
dels que imaginàvem inicialment i ens haguera agradat. Però l’escola, és molt
més, i és insubstituïble. L’escola no és l’edifici, som les persones que el fem
bategar, que li donem vida, i lleva “morta” massa temps... Necessitem
responsabilitat personal i col·lectiva per a reviure-la, compromís social per a
fer possible que a setembre tot torne a la “normalitat” i que l’escola torne a
ser escola i que no sols haja aprenentatges, sinó també convivència, intercanvi
d’idees, moments per compartir jocs i emocions, per crear i inventar històries,
per créixer en harmonia compartida, per experimentar, per riure i plorar, per
poder eixir al pati i caure un bac, i aprendre a alçar-se i millorar, on
estrènyer vincles socials, estimant els companys, on potenciar la cooperació,
l’empatia, el respecte a la diversitat, l'aprenentatge en valors, desenvolupant i confiant en el gran
potencial que cadascun porta dins, aprenent sempre de manera mútua... Ens queda
tant per davant! Aprofiteu al màxim les vacances, porteu molta cura i sigueu
molt feliços!!!
Seguim en contacte,
setembre arriba volant!!
Fins ben prompte! Bon
estiu!!!!
