E - O, oberta o tancada?

Al fil de l'accentuació de dies anteriors, aquesta és una de les grans preocupacions, no fallar en la direccionalitat de la titlla en estes vocals.

El consell d'avui està dedicat a elles: la "E" i la "O" TÒNIQUES, i com amb uns senzills consells podrem saber si són obertes o tancades, no solament per col·locar de manera adequada l'accent, sinó, i no menys important saber si les pronunciem de forma correcta, molt recomanable per a exàmens orals.

Es tracta d'una senzilla norma.

Comencem per la "E":

Una "E" TÒNICA és OBERTA i ha de dur accent obert, greu (al revés que en castellà) quan les normes ortogràfiques d'accentuació ho permeten, i compleix que:

- La paraula acaba en "-ecte", "-ecta", "-epte", "-epta".

- En la síl·laba següent hi ha una "i" o una "u".

- Darrere de la "e" hi ha una "l", "l·l", "rr" o "r + consonant".

En tots aquestos casos, amb titlla o sense, pronunciarem una "e" oberta. La resta són tancades.

Per a la "O" és semblant:

Una "O" TÒNICA és OBERTA i ha de dur accent obert, greu (al revés que en castellà) quan les normes ortogràfiques d'accentuació ho permeten, i compleix que:

- La paraula acaba en "-òs", "-osa", "-ossa".

- Darrere de la "o" hi ha una "i" o una "u".

- La paraula acaba en: "-oc, -oca"; "-oig, -oja"; "-ol, -ola"; "-olt, -olta"; "-ort, -orta"; "-ost, -osta"; "-ot, -ota"; "-ofa".

En tots aquestos casos, amb titlla o sense, pronunciarem una "o" oberta. La resta són tancades.

Gràcies per l'atenció!