Els dígrafs

El consell del dia. Molt curtet, però essencial en la construcció de coneixement posterior.

Jo sempre dic als meus alumnes que l’aprenentatge de qualsevol idioma (o altra àrea) és com una espiral, on cada nou cercle o nivell que s'amplia amb nova informació, és a partir d’aquella que ja es sap. O com un bloc de pisos amb diferents nivells, assentats un sobre els altres… si fallen els nivells base, essencials, o hi ha manques greus, tot allò que s’introduïsca posteriorment, no serà efectiu, ni assimilable de manera adequada. Hi ha més exemples, el de l’escala i els graons...

Un dels aspectes clau per escriure de manera correcta en la nostra llengua és l’accentuació. Per a saber accentuar hem de saber separar en síl·labes, trobar la tònica...

En el primer nivell, separar en síl·labes, apareixen els DÍGRAFS.

Com a definició fàcil direm que un dígraf és la unió de dues lletres en un mateix so: RR, SS, LL, NY, QU...

Quin és el problema? Que uns es separen i altres no, això donarà lloc a separació síl·laba en les paraules diferent a la pensada (o al revés, comparada al castellà).

La millor forma de saber-ho. Hi ha 5 dígrafs que no es separen mai. Són: NY, LL, IG, QU, GU.

Jo no sóc partidari de memoritzar continguts que després s’obliden, però en aquest cas, és recomanable. Si t’aprens aquests, qualsevol altra combinació de dues lletres (dígraf) es separa. Són: RR, SS, TG, TJ, TX, TZ, L·L... i algun més, però que es separa també. Alguns exemples:

 PINYA       PI – NYA
CALLAR        CA – LLAR
CARRO          CAR – RO
BRESSOL       BRES - SOL 

Espere et siga útil!